Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'origen romànic datable el segle XII que consisteix en una església d'una sola nau capçada amb absis semicircular, un contrafort a la façana sud i dues capelles laterals afegides en època moderna. Al segle XIX es va refer la façana d'accés i s'hi va afegir un campanar d'espadanya.
Com és usual en els temples romànics, està orientada d'est a oest amb la capçalera a llevant i l'accés a ponent. La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec d'un sol nivell de maó. La coberta de l'absis és de lloses de pedra.
Els murs originals de l'edifici romànic presenten dos modalitats d'aparell constructiu: l'absis està fet amb un aparell de carreuó irregular però ben disposats en filades, mentre que els murs de la nau presenten un aparell regular de carreus ben escairats i polits. Aquesta canvi permet suposar una diferència cronològica en la construcció de les diferents parts de l'edifici, encara que s'inclouria en conjunt dins del segle XII.
La façana d'accés, obra de mitjans del segle XIX, està feta en aparell irregular de carreus desbastats de pedra sorrenca lligats amb ciment. La porta és d'arc de mig punt de dovelles (a la dovella clau hi ha la inscripció '1860') i a sobre hi ha un petit òcul. La part central d'aquesta façana es remata amb una espadanya de dos ulls.
A les façanes laterals es van afegir en època moderna dues capelles rectangulars amb aparell de carreus de diverses mides però ben escairats i polits, lligats amb morter de calç. Durant aquestes importants reformes també es va redecorar l'interior de l'edifici.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada .2010
La nau està coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L'absis s'obria directament a la nau però actualment es troba paredat.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.
El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.
Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada