En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta.
L'edifici va ser reformat l'any 1915.
Cap dada de l’autor d’aquest edifici. Si hem de creure el que diuen - o no diuen - els ‘registres oficials’, la quasi totalitat d’edificis de Catalunya, els aixecaven enginyers, arquitectes, i/o mestres d’obres ‘desconeguts ‘, que curiosament aconseguien fer-ho sense que ningú se’n adones.
Aquesta desinformació és un èxit més del període franquista, cal reconèixer-ho com estímul per a posar-hi remei.
Llegia al Mapa de Patrimoni de Sant Pere de Riudebitlles; cap a l'any 1910 s'impartien les classes a l'Ajuntament.
Paral•lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins l’any 1936, al Casal dels Olzinelles.
http://www.santperederiudebitlles.cat/web/documents/historia_de_la_parroquia.pdf
I del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1.
Ens agradarà rebre imatges d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/03/in-memorian-de-les-escoles-publiques-de.html
El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII.
El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment deia : "Viva Prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos"
Imaginen que s’emprava la llengua castellana perquè com diria segles més tard Joan Carles Alfons Victor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), més conegut com Joan Carles I, ‘nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada