Retratava al Josep Olivé Escarré davant del dit Pont de la Cabreta.
A la fitxa de : http://ccripolles.cat/documents/poupinicial_2010/documentacio_escrita/VOLUM_IV_cataleg_bens.pdf
Ens diuen ; pont romànic, també anomenat d'en Cabreta -és a dir, del dimoni-, construït al segle XII, està situat al peu de la N-152 i l'utilitzava el comte Arnau per travessar el riu Freser. Formava part del camí ral entre Campdevànol i Ribes de Freser. Pont situat sobre el riu Freser que cal relacionar amb la via que anava de Ripoll cap a Ribes seguint el traçat del riu. Actualment tot ell no és pas d'època romànica car ha sofert diverses reconstruccions; la part romànica conservada pot ésser datada vers el segle XI.
Res més lluny de la veritat, tota vegada que Oliba Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990) fou comte de Cerdanya amb el pagus de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals renuncià per fer-se monjo. La primera referència al sobrenom “cabreta” per esmentar el comte Oliba apareix a la Gesta Comitum Barchinonensium i el sobrenom s'explica “perquè quan era despagat o mogut contra alcun menava son peu, e era semblant que cavàs la terra”. A mitjans del segle XV Pere Tomich dóna un altre motiu: “Jamés podia parlar si primer no donava colps ab lo peu lo peu en terra 4 o 5 vegades, així com si fos cabra” i el 1494 s'esmenta que “no era ben catòlic”. Autors posteriors han interpretat aquestes afirmacions com que Oliba era tartamut i li calia realitzar aquests gestos per poder parlar.
A http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/08/pont-del-comte-oliba-campdevanol-racons.html dèiem :
el va fer construir el comte Oliba Cabreta de la Cerdanya – Besalú; i com no podia ser d’altra manera, se’l va anomenar com Cabreta, aquí, si algú té un petit defecte, es poden estalviar el bateig, per tothom serà sempre ‘ el del petit defecte’, això apliqueu-ho als noms i cognoms, i ja tenim una descripció del paisanatge, que ens permet entendre la raó del topònim.
Quan sentiu ‘ sobres’ en quin Partit Polític penseu ?.
O quan sentiu ESTADO DE DERECHO ?
Doncs aquest mecanisme d’associació mental fa que l’obra d’una persona amb un petit defecte, Cabreta , s’associï pel Servei del Patrimoni Arquitectònic, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el dimoni. Bé, oi?.
El Josep Olivé Escarré malgrat les contusions que va patir en caure per les escales d’accés a Sant Marcel de Planès, al terme de Planoles – i que son perfectament visibles a la fotografia – insistia en afegir aquesta imatge a les més de 2000, que en format 13X18 té de Catalunya, totes identificades al dors amb el lloc i dia en que es feien. Si algú té interès en adquirir la col•lecció sou pregats de fer-nos arribar les vostres propostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada