Em portava el Josep Mata Massana, President del Centre d'Estudis de Subirats-CESUB http://blogscat.com/cesubsubirats/ , fins a l’alzina de Alzina de Can Ros, a la pedania del Casots, al terme de Subirats; en el seu dia - actualment està morta - va ser un magnífic exemplar (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres.
També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran. Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac i Santis, símbol de l'antic municipi de Subirats, els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys.
L'Alzina de Can Ros era un arbre monumental no gaire conegut. Situat en un marge i envoltada de vinyes. Encara la silueta imponent del tronc mort fa intuir el seu esplendor passat. Li va caure un llamp i patí un incendi. Des de l'any 1990 fins el 1999 va ser tractada sense gaire bons resultats, atès que era un arbre al final de la seva vida. L’any 1999 era gairebé morta. Encara (2015) resten al lloc: el tronc sec i les besses principals.
Alçària total (h) = 14,5 m
Volt de canó (c) = 4,35 m
Capçada mitjana (C) = 20,3 m
Al costat de l'arbre, hi ha un cartell força tronat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya, que declara l'alzina de Can Ros "Arbre Monumental".
És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada