SANT MARTÍ SACOSTA. DE LA PIETAT A L’EDUCACIÓ. GIRONA

Retratava l’església de Sant Martí Sacosta – m’encanta trobar l’article salat, que en la seva estultícia no identificaven com ‘llengua catalana’ els capitostos del regim franquista - , llegia que s’aixecava sobre l'antiga església romànica del segle XI de tres naus, aprofitant-ne les parets mestres, i que l'actual és un edifici d'una nau i amb capelles a cada costat. Van fer-hi un pòrtic amb una escalinata a dintre.

Cal ressaltar mot especialment la façana principal, al capdamunt de les escales de Sant Martí, potenciant-ne la imatge, un joc clarobscur de motllures i frontons corbats, de columnes cilíndriques, amb la imatge de Sant Martí i l'escut dels Àustries dalt del tot.

La façana s'uneix a l'entrada al seminari Major amb un encoixinat de pedra.

L'església té el campanar actual aixecat sobre la base romànica del segle XI (presenta arquets llombard).

Pareix esmentada en un primer escrit l'any 846 en donació de terres a l'església de Sant Martí.

Del 1010: consta que a Sant Martí un canonge de la seu aixeca el temple romànic (Ponç) al 1032 (inici).

Al 1164 el paborde Guillem Ramon demana que s'estableixi una mena de convent agustinià. El nucli era el cementiri, església, claustre, campaner i dependències.

El 9 de desembre de 1581 s'hi estableixen els jesuïtes, creant-hi un col•legi. Protegits per la família Agullana, s'edificà el nou temple als segles XVI i XVII.