Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.
Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.
La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.
A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).
Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.
La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.
A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.
La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada