POSO QUE PARLEM DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE TARRAGONA. EL ‘CASTELL’ DEL MILÀ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Tarragona com a ‘producte turístic ‘ es ven ‘malament’, sol, platja, alcohol i peix fregit, sembla però, que des d’una òptica només econòmica no li va malament, oi ?.

Dels castells i/o cases fortes que trobem en una majoria de les poblacions, se’n diu poc o res, com succeeix per exemple amb l’edifici del Castell del Milà, a la comarca del camp sobirà de Tarragona

Edifici de grans dimensions situat en el nucli central del poble, a prop de l'església parroquial. És de planta rectangular i fa cantonada. La façana principal presenta una porta d'accés adovellada, a la qual s'arriba mitjançant una escalinata paral•lela a la línia de façana. A la primera planta s'obren quatre grans finestres i a la segona, una galeria amb set arcs de mig punt i a cada extrem una finestra quadrangular. Els murs estan arrebossats.

L'església vella del Milà dedicada a l'advocació de Santa Úrsula, data, possiblement, del segle XVIII i es troba, per un dels seus costats, annexada a l'anomenat "castell", essent la capella d'aquest des de l'any 1711, quan va acabar-se. És un edifici d'estil gòtic, d'una nau, de planta rectangular i elaborat amb pedra i maçoneria. Segons l’ historiador Carles Bertran Álvarez , l'església posseïa arcs ogivals, avui dia desapareguts, que subjectaven la seva coberta, la qual era de fusta. S'hi accedia després de pujar tres graons i travessar la porta principal, adovellada amb un òcul al capdamunt. El dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l'església, amb dues obertures per col•locar-hi dues campanes, va caure sobre la seva volta. Aquest fet va provocar que el Santíssim Sagrament fos traslladat a la casa rectoral i que la missa se celebrés allà i al "castell", propietat de la família Veciana-Sainz de la Torre. Posteriorment, es va llogar un magatzem per celebrar els oficis religiosos, situat al número 17 del carrer Major. Aquesta situació va durar dos anys.

Adossada a l'edifici hi ha una petita església d'una nau que possiblement sigui l'antiga capella de la casa.
Aquest edifici anomenat El Castell, sembla que es troba documentat des de l'any 1490. Hi ha un pergamí a l'Arxiu General de Protocols de Barcelona que és l'acta de possessió, en aquesta data, dels béns cedits a la seva neboda per Beatriu d'Urrea, habitant del castell del Milà.

En aquesta casa, va néixer el militar Pere Nolasc de Bassa i Girona (el Milà, Alt Camp, segle XVIII - Barcelona, 6 d'agost de 1835)

En opinió de l' historiador Emili Morera i Llauradó (Tarragona, 31 de desembre de 1846 – Tarragona, 10 de febrer de 1918), la vila del Milà es va originar per la donació del territori del Codony l'any 1160 al monestir de Valldaura o de Santes Creus. També comenta que: "Masó i Milà foren dos poblats subjectes a feus particulars, procedents sens dubte de la donació feta del territori a Ponç de Montoliu l'any 1066, alçant els descendents castells en les respectives localitats".

Quan es van extingir els senyorius, el Milà corresponia a l'arquebisbe de Tarragona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com