Retratava l’estructura enrunada per un cicló l’any 1909, de l’església de Santa Úrsula, annexa al Castell del Milà, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.
Tres petits esglaons facilitaven l’accés a la porta que té forma rectangular; per sobre hi ha un ull de bou. La teulada és a una vessant però encara és visible el perfil de l'antiga teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior té el sostre refet i no es conserven els antics arcs que possiblement eren apuntats. Es va reformar al segle XVIII.
No trobava cap dada de l’autor de l’edifici neogòtic construït l’any 1914, que venia a substituir aquesta esglesiola.
Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
llegia a : https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Mil%C3%A0
L'església vella del Milà dedicada a l'advocació de Santa Úrsula, data, possiblement, del segle XVIII i es troba, per un dels seus costats, annexada a l'anomenat "castell", essent la capella d'aquest des de l'any 1711, quan va acabar-se. És un edifici d'estil gòtic, d'una nau, de planta rectangular i elaborat amb pedra i maçoneria. Segons l’ historiador Carles Bertran Álvarez , l'església posseïa arcs ogivals, avui dia desapareguts, que subjectaven la seva coberta, la qual era de fusta. S'hi accedia després de pujar tres graons i travessar la porta principal, adovellada amb un òcul al capdamunt. El dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l'església, amb dues obertures per col•locar-hi dues campanes, va caure sobre la seva volta. Aquest fet va provocar que el Santíssim Sagrament fos traslladat a la casa rectoral i que la missa se celebrés allà i al "castell", propietat de la família Veciana-Sainz de la Torre. Posteriorment, es va llogar un magatzem per celebrar els oficis religiosos, situat al número 17 del carrer Major. Aquesta situació va durar dos anys.
Del 1910 al 1912 es va construir la nova església de Santa Úrsula del Milà gràcies als constructors del Milà , Pere i Isidre Banús. El temple es va acabar el 24 de març del 1912 i el mateix dia s'hi va traslladar, en un acte on va participar tot el poble, el Santíssim Sagrament. L'endemà es va celebrar la primera missa i es va beneir. Dos anys i mig després, el 21 d'octubre del 1914, el secretari de cambra de l'arquebisbe de Tarragona, Llorenç Virgili, en nom d'aquest, va beneir per segona vegada l'església parroquial del Milà.
No consta l’autor dels plànols que per les dates podia ser l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , sou pregats de confirmar-nos aquesta dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada