La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Santa Eulàlia d'Erill-la-vall és una església d'una sola nau amb entrada lateral. Originalment acabava en un sol absis semicircular. Posteriorment, s'hi obriren dues absidioles contraposades al costat de la capalera que formen un petit creuer. Disposa d'una teulada de fusta a dues vessants. També és posterior el pòrtic lateral que precedeix l'entrada, format per quatre arcs de mig punt sobre columnes. Adossat al mateix mur septentrional s'aixeca l'esvelt campanar, que segueix l'estructura i el caràcter de tots els de la vall. És un magnífic exemplar d'arquitectura llombarda, organitzat en sis pisos indicats per les arcuacions cegues que emmarquen els paraments on s'obren les finestres geminades. La riquesa de l'aspecte exterior del costat nord contrasta amb la simplicitat de la resta de la construcció.
L’any 1994 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de la restauració i consolidació integral de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’any 1920, Salvany i Blanch, Josep. (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) amb recursos propis, visitava i retratava la Ribagorça.
Interior i retaule de l'església d' Erill-la-vall
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6260/rec/32
Campanar de l'església d' Erill-la-vall
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6172/rec/13
Porxo de l'església d' Erill-la-vall
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6120/rec/50
Sobre l'altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del Davallament d'Erill, les imatges originals del qual són al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És complet, amb els set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell (és el model romà d'Orient de davallament). Sant Joan i la Mare de Déu es conserven a l'àmbit vuitè del MNAC; la resta de personatges, a Vic.
Quan al topònim : https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17243
Que Santa Eulària i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, kurds, amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada