El topònim Mota, segons el diccionari català valencià balear, deriva etimològicament del germànic motta, ‘munt de terra’ (cf. REW 5702).
Marxava la llum de sol quan retratava aquesta església d'origen romànic, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat que Interiorment s'estructura en una sola nau, coberta amb volta apuntada. Els murs laterals presenten arcs refundits. La nau s'acaba amb un senzill absis semicircular. Les parets portants són de maçoneria, arrebossada a les façanes exteriors i enguixada a l'interior. La coberta és acabada amb teula àrab, a dues vessants. A la dreta de la façana s'aixeca la torre campanar. És de planta quadrada i coberta piramidal d'obra. La part superior presenta una obertura en forma d'arc de mig punt a cada cara, i una cornisa a la part superior. El portal d'entrada és emmarcat per dues pilastres, llinda plana i frontó barroc.
Sant Martí, Sant Serni o Sadurní, Santa Fe,... son advocacions que en venien des dels comtats francs, a l’època de la reconquesta d’aquestes terres als sarrains.
Palol, en la documentació antiga Paladol (segle XI), derivat diminutiu de palau; Revardit, nom del riu que passa pel terme, en la documentació antiga Rivo David (segle XI), compost de riu i lʼantropònim David.
No trobava ningú per a preguntar-li on era l’escola anterior a la dictadura franquista – cas d’existir - de la Mota.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de l’edifici de les escoles de Palol Revardit, que aixopluga avui la Casa de la Vila.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada