A la pàgina de l’ajuntament, fent referència al temple, llegia ‘compta amb unes pintures interiors que descriuen el martiri de Sant Menna, amb baix-relleus de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 ).
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les pintures murals que es feien fa 55 anys, i que en algun cas, reprodueixen la imatge dels escolans i altres persones d’aquella època.
Respecte al culte a Sant Menna, que en les nostres terres és força excepcional, contràriament al de Sant Cristòfol que està molt estès, alguna dada històrica molt interessant; s’explica que Menna, marmarità, va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, que tenia reconegut el privilegi del retorn de les despulles dels seus membres traspassats en campanya.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor – nom que escollirà Menna en entrar en religió - al lloc de la mort, em sembla del tot versemblant, i possible.
http://sites.google.com/site/capdevilasoldevila/llistat-de-treballs/sant-cristofor
Altrament la figura de Sant Cristòfor, ha estat ‘reinventada’, superposant-li relats fantasiosos molt anteriors en el temps.
La duplicitat Menna/ Cristòfor no és de ben segur única en el santoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada