Retratava al Josep Olivé Escarré, al costat de la platja, amb la imatge del Salvament al fons.
La descripció de patrimoni Gencat ens explica que està construït a 13 metres sobre el nivell del mar, i domina els ports de l'Abric i de Calasanç. Amb parets de maó es construeix un edifici que consta de planta baixa, dividida en dues naus, una de 6x14 metres i l'altra de 4x14 metres, una planta alta o torre més petita edificada sobre l'angle de llevant.
Aquesta caseta albergarà un saló de sessions decorat amb senzillesa i elegància, despatx de secretaria, arxiu amb tota la documentació de la Junta, varis útils de salvament, taules d'instruccions en varis idiomes, instruments òptics, caixa amb telègraf internacional de senyals i un departament amb llits per albergar els nàufrags. Exteriorment destaca el joc de columnes adossades a la planta baixa. Dona peculiaritat a l'edifici la torre coronada amb un penell.
La majoria de poblacions de la costa disposaven d’un servei similar, que - llevat aquest de Sant Feliu de Guixols - s’enderrocaven per aixecar en el seu lloc apartaments i edificis privats, aquestes coses passaven durant el segon feixisme – dictadura del general Franco -, i també, també, en aquesta ‘Democraciola’ que de la mà del PP i el PSOE ha fet naufragar les economies de les famílies. Dissortadament en aquesta mena de ‘naufragis’ no hi ha ‘SOCIEDAD ESPAÑOLA’ que s’ocupi dels damnificats.
Ni un mot de l’autor de l’edifici, com pertoca en aquest dissortat REINO DE ESPAÑA.
Tenia ocasió de xerrar amb una guixolenca que m’explicava que la ciutat ha tocat fons, i que no veu gent capacitada per tornar-la a fer surar.
Una sensació força diferent a la que en ocasió d’una visita l’any 2007 em traslladaven. Contra l’opinió d’alguns, avui ESPAÑA NO VA BIEN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada