La Gemma Capdevila Ribes recull – fotogràficament – els trossets d’història al Pallars jussà que expliquen les pedres.
Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.
L’església de Sant Salvador de Puigcerver, a dia d’avui és una ruïna, llegia que tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, que va caure a mitjan segle XX, esfondrant una part de l'església.
El Pallars jussà cau a trossos davant l’absoluta indiferència de les elits politiques entretingudes en el seu ‘ i tu mes ‘.
Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , imatges d’aquesta església avui ensulsiada.
I rebia una ràpida resposta en la que em diuen :
E.P. de Sant Salvador
Puigcerver (Senterada)
Pallars Jussà
Exterior març 1964
Interior 12-VII-1973
Salutacions.
El deute de Catalunya amb l’Arxiu Gavin és del tot impagable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada