Retratava – amb força dificultat – l’església parroquial, advocada a Santa Maria, dels Prats de Rei, a l’Anoia sobirana.
La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau, de 20 metres de llargada per 10 metres d'amplada, realitzada amb pedra tallada. Presenta cinc capelles laterals a cada banda. El campanar és de planta quadrada que passa a octogonal a l'alçada de la coberta i és coronat per barana de balustres.
Quan al seu interior – al que no podíem accedir - llegia ; Pica o font, Element trobat recentment dins la paret, que era tapiada. Està adossada a la paret i és semicircular. La decoració és gallonada al vas i al centre hi ha esculpida la cara d'un personatge masculí bastant grotesc, barbat, amb orelles prominents i cabell arrissat. Es pot datar del segle XVIII, contemporani d'altres elements barrocs de la sagristia i els escuts del segle XVIII situats a la paret posterior de l'església. Làpides romanes Cinc làpides romanes de marbre blanc, de forma rectangular i amb inscripcions de caràcter votiu i commemoratiu. Foren trobades a la Manresana i estan datades entre els segles I i IV. Constitueixen un notable document sobre l'antiga població romana anomenada Municipium sigarrensis.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, l retaule de l'altar major, d'estil barroc que va ésser realitzat l'any 1796, va ser cremat.
Aquestes terres de l’Anoia sobirana, necessiten per damunt de tot, que la ciutadania – els catalans de peu – tombin els seus ulls, i s’adonin que fora de Barcelona també hi ha vida.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada