Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’edifici de l’església parroquial de Vilobí del Penedès, advocada a Santa Maria de Vallformosa.
La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí prengué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l’antiga església de Vallformosa.
La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d’una església més propera i accessible a la majoria de veïns.
Fou consagrada el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona , Manuel Irurita Almandoz ; conegut principalment pel seu declarat anticatalanisme que el va portar el 25 de desembre de 1933, quan es va tenir coneixement de la mort del president de la Generalitat Francesc Macià i Llusà, a negar-se a enviar capellans a la vetlla, sinó anaven també capellans a l’enterrament ; a instàncies del Cardenal Arquebisbe de la Tarraconense , Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, finalment va accedir als desitjos de la família.
El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , em deia en relació a aquesta església, que el terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notóque , i que l’arquitecte fou l’ Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931 ), i que desprès de la victòria de les tropes feixistes, encapçalades pel general Franco, contra el govern de la II República, el Jordi Cantó Marco (aparellador) en el període 1939/40, aixecava el campanar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada