Retratava l’edifici situat enfront de l’entrada a l’església de Sant Andreu de la Barca , la descripció tècnica ens diu ; casa d'estructura neoclàssica amb planta i dos pisos. A la planta baixa trobem la porta principal de fusta amb picaportes de ferro, tal com era originàriament. Les finestres dels costats estan protegides amb reixes de ferro amb treball artístic. En el primer pis hi ha tres balcons, com en el segon però més grans i de més amplada. Les baranes dels balcons tenen un treball més o menys artístic segons si estan al primer pis o al segon. És destacable la galeria posterior amb arcades.
Ni un mot de la seva història – que la té – , de l’època en que s’aixecava, i del mestre d’obres i/o arquitecte, que en foren autors.
No ho trobava estrany, Sant Andreu de la Barca tenia un cens de 818 ànimes l’any 1920; l’any 2013 es tancava amb 27.329 habitants, i en aquest període, s’ha practicat una política de ‘ terra cremada’ de la que es salvaven únicament un minso nombre d’edificis.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada