El Jordi Domenech Bosch, retratava l’església romànica d'una sola nau i absis semicircular amb pilastres i arquets llombards, advocada a Sant Cugat que havia estat capella del Castell de Ravós, que en bona part encara es conserva al seu costat.
La descripció tècnica en explica que .al costat esquerra de la nau hi ha una capella de construcció posterior (segle XVIII) que va servir d'accés al temple durant molts anys. La construcció de la sagristia és moderna.
L'interior del temple presenta una volta de canó lleugerament apuntada amb quatre arcs torals fets amb carreus. Les parets interiors de la nau són rematades amb una senzilla cornisa de pedra ornada en forma de línia d'imposta. La façana sosté el campanar de planta quadrada i coberta piramidal. A la volta del presbiteri es conserven unes pintures romàniques del segle XII-XIII que representen el Pantocràtor i els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos querubins que han estat restaurades fa pocs anys. El seu autor hauria estat un artista itinerant conegut amb el sobrenom de Mestre de Ravós.
Es conserva el forrellat de ferro forjat de la porta de l'església antiga. La fusta és de xiprer, el pany es veu apedaçat i clavat vàries vegades. El forrellat, molt senzill, no té més ornamentació que les tres incisions d'una de les anelles que el subjecta al batent.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
A Rabós d’Empordà neix el riu Orlina, pel terme de Ravós del Terri, discorre el riu d’aquest nom. Hom defensa la tesis d’un mateix topònim, derivat del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada