Del Santuari de Nostra enyorsa de Loreto ens diu la fitxa tecnica, edifici d'una sola nau, sense capelles laterals, amb un cambril darrera de l'altar major, al qual s'accedeix per una porta a cada costat del presbiteri. En aquest indret hi ha cinc pintures de l'artista Teresa Ferrer de Sitges que perpetuen les ermites del terme i la parròquia de Sant Jaume. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Els angles del presbiteri són rematats per petxines. La façana principal, que era totalment llisa, es va decorar amb esgrafiats el 1985. Els angles es troben reforçats per carreus. Un pòrtic de tres arcs de mig punt dóna accés a la porta principal, també de mig punt. Als laterals es disposen dues finestres i a la part superior una rosassa i un frontó triangular amb un rellotge al centre, per damunt del qual hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'any 1991 es començà a decorar amb pintures d'estil bizantí, de Juan Etxenique, Juan Francisco Echenique Celis, pintor i vitralista xilè ( Santiago 1949 ), fill de l'arquitecte i pintor Juan Echenique Guzmán, va seguir els passos del seu pare i va estudiar .Arquitectura i art a la Universitat Catòlica de Valparaíso entre els anys 1968 i 1972 Va ser alumne de Pere Millar i Eduardo Vilches i va tenir lliçons de pintura amb Adolfo Couve. Va viatjar a Europa on va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona, Espanya ia la dècada dels vuitanta es va traslladar a França per aprendre iconografia i art litúrgic amb Bernard Frinking i Teologia Ortodoxa a l'institut Saint Serge de París, que representen episodis de la història de la Salvació.
El santuari va ser construït per devoció del poble el segle XVIII, damunt d'un edifici anterior del segle XVI, edificat per venerar-hi la imatge oblidada per un peregrí de Reus a principis d'aquell segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L'any 1758 es planteja la nova construcció i les obres, dirigides pel mestre Pere Sans, s'iniciaren el 1762. El 1770 hi fou col·locat un retaule barroc que perdurà fins a l'any 1936, quan fou destruït en la Guerra Civil. La devoció a la Verge de Loreto és avui tan important com en altres temps i els cultes de la festa major del poble són en el seu honor.
La fotografia en blanc i negre ens permet copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada