ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. LA FEBRÓ. BAIX CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

S'ha escrit més de l'origen del topònim que del poble de la Febró que assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 311 veïns, es tancava l'any 2013 amb 48 habitants, i ens comentàvem que com a molt en els mesos hivernals hi ha una desena de persones.

Retratava l' església advocada a Sant Esteve de la que ens diu la fitxa tècnica, edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals. Torre del campanar adossada als peus, a l'esquerra de la porta. Obra de paredat, amb reforços de carreus en els angles. Façana arrebossada en part, coronada amb un frontó. Damunt de la porta hi ha dos ulls, un tercer ull circular es troba a la dreta de la porta, a la seva part superior. Cobertes a dos vessants, amb teules. La porta principal, d'arc adovellat, és mostra de les renovacions fetes a mitjan segle passat. A l'interior, altar senzill i parets arrebossades de blanc.

Era sufragània de l'església de Santa Maria de Capafonts, al segle XVI es parla de Rafael Mortra, rector de Capafonts i la Febró (1578), el qual era alhora notari d'ambdós llocs. El caràcter de sufragània es manté almenys fins al segle XVII.

L'obra de l'església fou renovada a mitjan segle XIX. A l'altar es venera una imatge del patró, de fusta, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , sofrí alguns atacs al seu patrimoni, salvant-se solament algunes peces d'orfebreria.

Els nostres informadors no ens saben donar raó de la periodicitat en què hi ha funció litúrgica, i de quina població es trasllada el capellà.

Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestre d'obres i/o arquitecte, autor d'aquest projecte, sabem que la desinformació en relació al nostre Patrimoni és molt agraïda des del Ministeri de Incultura y Odio Racial, nosaltres però, servirem fins al darrer alè els interessos de Catalunya.