El Miquel Secall Ayllon, retratava aquest temple d'origen romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semi soterrat , del que ens diu la fitxa tècnica; la capçalera, decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues, tant a la planta inferior com al nivell de la nau. El nivell inferior correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma. Damunt de la teulada originària s'eleva una de posterior lleugerament sobreaixecada amb pilars que sostenen un embigat a doble vessant de llosa i pissarra. A l'interior una sèrie de voltes d'aresta, que coincideixen amb els trams definits pels arcs diafragma de l'obra romànica, amaguen la volta pètria original. La forma de les pilastres de suport dels arcs diafragma és diversa a causa de les reformes que va patir l'edifici a la banda de tramuntana. Fou aleshores que es va construir una capelleta de planta rectangular que sobresurt del mur perimetral. El cos de la sagristia també és un afegit. La façana principal està situada a ponent i la sobremunta en el vèrtex un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior. Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dos vessants. L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. L'absis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part encimentada i l'altra amb un empostissat de fusta. El tram inferior de la nau està ocupat per un cor entresolat de fusta. Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic (segle.XIII). La construcció romànica inicial correspon a una església d'una sola nau amb dos nivells de capçalera de la mateixa època, segle XIII. Posteriorment patí diferents modificacions. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Pica baptismal de pedra; - Pica beneitera de pedra; - Forrellat de ferro forjat; - Retaule de fusta policromada del segle XVIII; - Imatge de Santa Maria, de fusta policromada, del segle XVIII; - Retaule de fusta tallada i policromada; - Salomó de torn i talla dels segles XVIII-XIX; - Lampadari de ferro forjat del segle XIX; - Hostier de fosa de ferro; - Aiguamans de ceràmica del segle XVIII; - Fanal de processó de llauna retallada del segle XIX; i - Canelobres de llautó repussat i gravat del segle XIX.
Curiosament en la documentació dels segles XI-XII on s'esmenta la vall de Boí no es parla mai de l'organització per parròquies, sinó de viles, fet no massa freqüent en aquella època, això i el fet que les esglésies es troben segregades en els sectors extrems dels pobles i que no constitueixen elements generadors de nuclis de població, sembla indicar una implantació eclesial sobre un espai ja estructurat, en el qual els temples no varen tenir una incidència massa destacada. Segons això, la implantació de les esglésies hauria estat posterior a la formació de nuclis de poblament, dels quals es desconeix l'origen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada