Anàvem de tornada el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, quan ens aturàvem per retratar aquesta església monumental en la que manifestament , queden paleses en la fàbrica del temple , en relació a l’augment demogràfic, i/o la situació econòmica , les diferents èpoques constructives o de reforma.
La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord), reformada i ampliada al segle XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual.
La penúltima reforma la féu l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) arquitecte , director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller, actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món; que aixecava de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica.
L’any 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.
La descripció tècnica ens diu ; Església de carreus de pedra. Consta de tres naus i les cobertes són: volta de canó amb llunetes a la nau central, volta de canó a la lateral, sent d'aresta la coberta de l'entrada. La nau central està separada de les laterals per arcs de mig punt sense pilastres. Aquesta té quatre trams i tres vitralls a cada costat. El cor es troba als peus. La portada és quadrada i pel damunt s'obra una rosassa. Sobre les naus laterals hi ha dos contraforts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada