En la darrera visita que fèiem a Sant Pere de Vallcàrquera; http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-pere-de-vallcarquera-terme-del.html podíem accedir a l’interior del recinte tancat, en aquesta ocasió – com en tantes coses – constatem que ens han ‘retallat’ drets ?, opcions ?, accessos ?
Retratava la façana d’aquest edifici d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.
L’any 1926 quan la visitava el Josep Salvany Blanch, encara tenia campanes, malgrat que l'església, i el mateix indret, havien entrat en un progressiu estat d'abandonament des de les darreries del segle XIX quan es consoliden el traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848), i la línia ferroviària de Granollers a Vic (1875).
Retratava al Josep Olivé Escarré al costat de l’absis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada