Retratava al Josep Olivé Escarré amb la Plaça del Mercadal al seu darrera, aquest espai públic es va construir a començaments del segle XX.
La plaça és quadrada simètrica i porticada, a cada una de les quatre cares correspon vuit arcades d'aresta corresponents als coberts de davant de les cases, les quals tenen totes la mateixa fisonomia. No hi ha la presència de cantonades perquè en cada extrem hi ha les interseccions dels carrer; poques cases del Mercadal conserven l'estructura original, alguns establiments comercials ocupen les cares de nord i de ponent, durant anys era el centre de la vida recreativa de la població, encara avui , serveix de marc a nombroses manifestacions culturals i d'esbarjo. Actualment està pavimentada.
Em feia gràcia que a aquestes alçades es parli encara de ‘ pobles autors , com Pere Bertren Pahissa (1705-1782); Tomàs Bertran Soler (Barcelona, 1791- ? 1859) , Silvestre Pérez Martínez (1767-1825 ); el plànol de la plaça és del 1804.
Em pregunto si tenim aquí una Plaça del Diable, oi ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada