Lleida va ser conquerida per les tropes de Felip V , nascut Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746), i la Seu Vella va estar a punt d'ésser destruïda per la seva decisió personal, pel delicte molt greu d’haver contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. El Sàtrapa va signar l'ordre d'enderrocament el 5 de juliol de 1746, i no es va produir com a conseqüència de la seva defunció quatre dies més tard, que des de Madrid es va interpretar com un càstig de déu.
El seu governador Joan Carles Cristià de Landas, comte de Louvigny va ordenar tancar la catedral (Seu Vella) per tal de convertir-la en fortalesa-caserna. El Capítol Catedralici va traslladar els usos capitulars a l'església parroquial de Sant Llorenç.
Els successius regnats de Ferran VI i Carles III negaren la restitució de l'església catedral de la Seu Vella, i no fou fins al pas d'aquest darrer per la ciutat que oferí la recuperació del conjunt catedralici, en un lloc nou .
Hom pensà en primer lloc en el mateix lloc que ocupava l'església de Sant Llorenç, el Capítol – amb bon judici - s'hi oposà; finalment s'optà pel solar de l'Almodí com una clara aposta per l'eix de la part baixa de la ciutat; la nova catedral fou planejada per Pedro Martín-Parets Cermeño, conegut també com Pedro Martín Cermeño (Melilla, 26 març 1722 - La Corunya, 15 desembre 1790), i dirigida per Francesco Sabatini (1722 – 1797) i d'altres.
L’any 1781 fou consagrada pel bisbe de Lleida J.A.Sánchez Ferragudo (1771-1783) i s'acabà l’any 1790.
És un notable edifici, que aixopluga la imatge de la Marededéu del Blau – que simbolitza els ultratges de Catalunya - . Des de l’any 2001 – quasi oblidada la mort del darrer sàtrapa- la imatge fou entronitzada a la boca del presbiteri de la Seu Nova de Lleida, on es fama rep la veneració de totes les persones que van ser , i son objecte de qualssevol maltractament .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada