Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església parroquial de Sant Andreu de Gurb , situada en un pla elevat , als peus de la vessant est del turó de la Creu de Gurb.
La descripció tècnica ens explica que és un edifici format per una espaiosa nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. En l'absis i algunes parts del mur sud s'observa un parament de filades regulars de carreus treballats, indicant les parts menys modificades que es conserven de la construcció romànica del segle XII.
Al llarg dels segles XVII i XVIII - amb els diners d’Amèrica - es van obrir les capelles laterals a les façanes nord i sud, i es va construir la sagristia adossada al nord-est.
Al segle XIX es va reformar el portal principal de l'església, orientat al sud, donant-li l'aspecte actual, amb elements d'estil neoclàssic. El campanar és una torre troncopiramidal, més alta que la resta de les edificacions, presumiblement construït el segle X. Consta de tres pisos delimitats per dos frisos de motllura simple i només conté obertures al pis superior. Les obertures es troben reformades exceptuant un arc de ferradura de muntants avançats a la façana oest. El campanar queda rematat amb merlets, probablement provinents de la reforma del segle XVIII.
L’herba s’ensenyoreix de la Plaça de l’església , donant testimoni d’una escassa presència de fidels, que minva de forma exponencial.
Des del comunidor es divisa l’ermita de Sant Roc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada