Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques, que domina el sector meridional de la Vall de Sant Miquel, bona part de les terres de la qual li pertanyien, com testimonien els noms de les Vinyes de la Pineda, les Costes de la Pineda o el Bosc de la Pineda.
Una altra de les seves possessions és el paratge de la Penyora, al sud-oest de la masia. També formen part de les seves possessions la Font de la Pineda i el seu plàtan mític, i la masia que duu el mateix nom que la font, actualment convertida en restaurant tlf. 938659006.
Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Les obertures estan emmarcades per pedra de la zona treballada, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat.
La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana que està revestida amb cal pintada, decorada amb medallons. En un d'aquests medallons s'hi pot llegir la data de 1800. De les construccions annexes, podem determinar que són posteriors a l'edifici principal.
En un dels brancals del portal d'entrada, hi ha una placa ceràmica on es llegeix: "Mas Pineda, des de l'any 1208".
Li preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), l’advocació de la Capella de la casa; la laïcitat i l’estultícia no son termes sinònims, malgrat la desinformació en aquest àmbit de la cultura pugui donar-ho a entendre.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
M'encanta la teva pagina!
ResponElimina