Ens havia precedit al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés amb una diferencia de quasi 100 anys el Josep Salvany Blanch.
Tenia aleshores menys de 1200 veïns Corbera de Llobregat, i començava el fenomen de l’estiueig, amb cases com aquestes, de les que agrairé infinitament rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors i dels mestres d’obres i/o arquitectes.
S’adverteix en la fotografia del Josep Salvany la preeminència de l’església de Santa Maria, de la que segons ‘l’informe’, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA- amb la complicitat ‘assassina’ de la Jerarquia Eclesiàstica – excepció feta del que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), desaparegueren: un retaule plateresc de l’altar de Sant Ponç i Sant Francesc (pàg. 65), un retaule neoclàssic de la Mare de Déu del Roser i de Sant Isidre (pàg. 71),una imatge renaixentista de la Mare de Déu de la LLet, ( Pàg 74 ) una capa pluvial amb brodats del segle XVI pàg. 80), i un reliquiari de Santa Magdalena (pàg. 84)
En relació al topònim Corbera, en la documentació antiga Corbaria (Segle X), defensem el sentit ʻ(roca) corbadaʼ; i no el de ʻniu de corbsʼ, atenent-nos únicament a la contemplació de la particular orografia d’aquest indret.
No cal insistir en l’evidència que hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada