SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant la façana de l’església parroquial de l’Assumpció de la Verge maria, de Blanes ; és un edifici de planta gòtica, de tres naus (central i dues laterals), la central, molt espaiosa, fa 10 metres d'amplada.

L'absència de capelles laterals, fa que el visitant tingui la impressió que sigui d'una sola nau i que les columnes tinguin una funció merament decorativa. L'església ofereix una bona combinació entre majestuosa i austera. La seva gran amplitud eleva l'esperit del visitant, sense desviar-lo del centre neuràlgic, l'altar major, destacat per un airós baldaquí daurat.

El presbiteri rep la llum natural del gran rosetó de la façana principal, obra del mestre vidrier Lluís Rigall, que representa l'Assumpció de Santa Maria, i dels vitralls laterals. El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica amb l'altar major, el sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra. A l'esquerre veiem l'escultura de Santa Anna, patrona de Blanes. L'altar major és una peça de marbre fosc polit, adornat en la seva part central amb uns relleus, i cinc plafons de bronze daurat que representen escenes de la vida de la Mare de Déu. El sagrari està emmarcat per una fornícula, en marbre blanc amb la porta de ferro daurada. Pel que fa al baldaquí, va ser acabat en el 1946; aquest imponent baldaquí o cimbori té quatre columnes amb capitells d'alabastre adornats amb l'escut de Blanes. A la part frontal, destaca el medalló que representa la Mare de Déu Assumpta al cel. Les pintures murals del presbiteri, són al fresc i són obra de l'artista Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1904 - Barcelona, 1968), i el tema central és l'Eucaristia.

Fent un recorregut pels laterals del temple, trobem els següents altars i elements d'interès: Altar del Roser, Altar de la Sagrada Família – va presidir les cerimònies litúrgiques als locals provisionals de l'Esbarjo els anys 40, mentre s'estava reconstruint el temple-, Altar del Ressuscitat – magnificat amb la disposició darrera seu del fresc de la Pentecosta-. Continuant el recorregut, també ens trobem amb el Retaule del Carme, la Capella del Sant Sepulcre, així com la capella del Santíssim i la capella de la Reconciliació. Finalment, cal destacar per la seva rellevància, tres escultes capitals: la mare de Déu de Pasqua, el Sant Crist Crucificat, però sobretot la imatge de la Mare de Déu del Vilar – reproducció fidel de la imatge que es venera al Santuari de la Mare de Déu del Vilar.

Dessota la rosassa es troba el cor, el lloc dels cantors on hi ha instal•lat un orgue que fou reconstruït aprofitant alguns tubs que se salvaren de la crema del trenta sis. A la façana destaca la porta, amb quatre arcs apuntats o arquivoltes, en degradació, sostinguts per columnes. També hi ha una rosassa i està coronada per merlets. En una cantonada s'alça el campanar, de torre de planta quadrada i tres pisos amb finestrals.

Ens els dies foscos del genocidi contra Catalunya , l’edifici fou incendiat l’any 1936 , i s'enderrocaren les voltes i part dels murs.

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) acabà l'obra de reconstrucció fins al cobriment d'aigües. Els interiors i el Baldaquí són obra de Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960) .

L'Assumpta del Baldaquí i les pintures de l'Altar Major, són obra d'en Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1904 - Barcelona, 1968) .

El dissabte 23 de desembre de 1944, el bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963)va beneir el nou temple parroquial de l’Assumpció de Santa Maria de Blanes.

Només la façana, la torre del campanar i la sagristia, degudament restaurades, resten de l'antic palau dels vescomtes de Cabrera, del qual formava part l'església gòtica de finals del Segle XIV. Els plànols s'encarregaren a Arnau Bargués , Magister domorum , del que se'n desconeixen la data i lloc de naixença, però se sap que morí a Barcelona l'any 1413.

Blanes no forma part dels destins turístics d’alcohol, sol, platja i excessos, i té alhora elements patrimonials molt singulars que li permetrien optar a un rebre ‘turisme de qualitat’.