Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, per admirar – davant la general indiferència de la que gent que transitava pel carrer Ample de Blanes - la font Gòtica, coneguda també com de Violant de Prades i de Villena, casada amb Bernat Joan de Cabrera i de Prades, vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica, que exercia en absència del seu espòs resident a Sicília, com a Senyora de Blanes, i va ser la que manava construir-la per facilitar el proveïment d’aigua de boca als blanencs.
La descripció ens diu ; font de planta octogonal, confeccionada a tres nivells: inferior (sobre el que descansa la piscina); central (on hi ha els brolladors) i superior, el qual està adornat amb motius animals, medallons o clipeus heràldics de la nissaga dels Cabrera, un teler en relleu (la disposició d'un teler en la font, fa pensar que en la construcció de la font va participar-hi el gremi tèxtil local, i és que durant l'edat mitjana abundaven els blanencs dedicats a cardar, filar, teixir i acolorir la llana) , i disposa d'un coronament extremadament ric, materialitzat en una cornisa esculpida primorosament, que conté gàrgoles que combinen temàtica animal i humana – treballades amb encert i ben definides amb soltesa, estil i precisió- i una traceria gòtica d'ornament de tall vegetal, amb pinacles – ben perfilats i estilitzats i que al•ludeixen a la façana d'un temple- en els vuit punts cardinals de l'octògon. Al capdamunt, hi ha la coberta de tipologia piramidal octogonal, coronada amb la disposició de la figura d'un Àngel, el qual, tot i que es troba bastant mutilat – ja que li manquen els braços i mans-, ha sigut hàbilment reproduït.
Blanes, més enllà del sol i la platja – que també – disposa d’un important Patrimoni Històric i Artístic, que s’aprecia millor en els mesos de tardor i/o hivern, en que la Vila recupera la ‘serenitat’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada