Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés,l per retratar l'església parroquial de Sant Pere , situada al centre d’aquesta petitíssima població, i curiosament, aïllada de qualsevol edificació.
L’edifici s'estructura a partir d'una nau, creuer i un campanar situat al costat esquerra de la seva capçalera. A la façana principal hi trobem totes les seves obertures, que destaquen per un curiós treball dentat amb carreus de pedra. La porta d'accés és d´arc de mig punt i presenta una doble disposició.
A la seva part inferior, una porta de fusta de doble fulla, d'estructura adintellada on s'hi adhereix una creu i uns travessers de ferro forjat. A la seva part superior, un timpà de marbre on hi ha esculpit, al seu interior, un Sant Pere i les lletres "Sant Pere de Bellmunt", tot fent referència al Sant o advocació què va adreçada aquesta església; on també ens apareix l'any 1957. Per sobre d'aquesta porta d'accés i coronant la façana principal hi trobem tres petites obertures, allargassades, d´arc de mig punt i placatge de marbre al seu interior. El campanar presenta els cantells amb un bisellament acabat amb punta ambdós extrems, quatre ulls amb estructura d´arc apuntat i cornisa esglaonada. Aquest campanar, està coronat per una estructura amb forma d'arcs apuntats que es creuen.
La teulada de la nau és a doble vessant i les capelles del creuer, a una vessant i finalment es disposa un ràfec de maó amb disposició esglaonada que ressegueix tot el perímetre de l'església.
L'edifici no conserva cap element de l’època romànica.
Respectava el manyoc de cables que va ser finalista en el concurs de treballs tècnics duts a terme per deslluir el Patrimoni Cultural de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada