Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) en el període 1889-91 aixecava una de les esglésies més grans de la comarca.
La façana és culminada per dos campanars bessons, dels que s’explica idèntica llegenda que de l’església d’Olost.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/les-torres-bessones-dolost-del-llucans.html
La descripció ens diu ; edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu.
No tot foren ‘flors i violes’ segons llegim en l’informe relatiu als dies foscos del genocidi contra Catalunya : http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
L’esquerra tenia una “llista negra” ja l’octubre del 1934 (pàg. 43).
L’informe afirma que abans de l’esclat de la guerra el 1936, les autoritats del poble van amenaçar amb represàlies als joves que es reunissin en cercles d’estudis (pàg. 38).
Per salvar alguns béns cultuals, els feligresos sofriren vexacions i protagonitzaren actes d’autèntic heroisme (pàg. 45). Tanmateix entre els feligresos hi hagueren algunes desercions (pàg. 47).
Es va confiscar el cementiri (pàg. 88).
Aquesta església parroquial, d’estil gòtic, construïda a finals del segle passat, fou respectada el 1936. Però es destruïren tots els objectes litúrgics i es prengué foc a tot el mobiliari.
També fou respectada la casa rectoral que fou destinada a magatzem i dependències del sindicat.
L’arxiu parroquial fou cremat.
L’any 1939 s’inaugurà l’altar major provisional.
l’any 1941 el de Sant Josep i el de la Mare de Déu de Montserrat i es beneí una campana.
L’any 1949 l’altar del Sagrat Cor.
L’any 1950 s’erigeix l’altar de la Puríssima Concepció i es restaura el presbiteri.
L’any 1961 s’inaugurà el nou baptisteri.
L’any 1962 comencen les obres de l’altar major definitiu
Em cridava l’atenció l’escut – sembla que no oficial – del municipi, en el que llueix el símbol del martiri – possiblement això explica la seva ‘vocació’ carcerària.
També l’absència de dades relatives a l’autor de la Masia Bach - Josep Maria Sala - ; amb aquesta minsa informació apareix a la barra de google, el ‘màrtir’ homònim del PSC empresonat breument al Centre Penitenciari de Can Brians l’any 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada