DE COM I PERQUÈ S’AIXECAVEN LES ESGLÉSIES ‘MASTODONTIQUES’.

Feia una recerca – no exhaustiva – de les dates en que s’aixecaven algunes de les esglésies ‘mastodòntiques’ en les poblacions properes al mar, a l’entorn de les ciutats de Reus i Tarragona.

De l’adjectiu ‘mastodòntic’ , en diu el diccionari català- valencià –balear del Institut d’Estudis Catalans :

Extremadament corpulent, de grandària descomunal [*].

L’accepció em serveix per qualificar moltes de les esglésies aixecades amb els beneficis del comerç amb Amèrica; en la relació que veure en tots els casos hi ha una coincidència amb aquest creixement econòmic , us deixo un enllaç que us en donarà informació :

http://catalunyacomerc.cat/web/docsHistoria/docs/comerc_amb_america.pdf

Datació: 1711-1728 Sant Martí d’Aleixar ( 1679 Hab, l’any 1787) tancava l’any 2012 amb 926 hab.

Datació: Segles XVII-XVIII Santa Maria Assumpte de Maspujols.

Datació: Segle XVIII Santa Maria de la Nativitat de Vilaplana (1167 hab, l’any 1857 ) , tancava l’any 2012 amb 628 hab.

Datació: Segle XVIII Santa Caterina de Vinyols i els Arcs

Datació: Segle XVIII (1759-1765) Sant Martí del Morell ( 1168 hab, l’any 1857)

Dins del segle XXI només les poblacions MOLT properes a Reus i/o Tarragona, han vist créixer la seva població, per raons estrictament residencials, amb l’ excepció del Morell que té un nucli industrial actiu.

Està clar que era un ‘altre món’ el que es vivia aquí als segles XVIII, XIX, i fins a les primeres dècades del segle XX, assistència ‘socialment obligatòria’ als oficis religiosos – això demanava dimensionar les esglésies per encabir almenys el 50% de la població -, front d’una caiguda lliure pel que fa als fidels que assisteixen de forma regular i habitual als oficis en l’actualitat, que es pot quantificar en el millor dels casos entre el 5 i el 10% de la població.

També en l’ordre econòmic les circumstàncies eren unes altres, la producció agrícola tenia la venda garantida en els ‘mercats esclaus’ de les colònies, i això no esperonava a fer recerca per millorar el rendiment de les explotacions, i/o per cercar altres fonts de riquesa.

Estar lligats al REINO DE ESPAÑA, ni aleshores, ni ara, ens ha anat bé als catalans, ni a Catalunya.