SANT JAUME DE CREIXELL. TARRAGONÈS

Jesús l’anomenava juntament amb el seu germà Joan, boanergues, que significa "fills del tro"; m’explicaven que els veïns l’invoquen amb devoció per tal que TEODORO FUSTER CORTES, retorni els milions d€ que han obligat a demanar que la Sindicatura de Comptes ( que el PP proposa eliminar ) analitzi la situació financera , i faci – si és possible – alguna proposta d’actuació.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120523/54298757785/creixell-enigma-compte-413.html

L'església dedicada a Sant Jaume el Major, és un edifici en el que s’aprecia la barreja d'estils gòtic i
renaixentista.

Girolamo Doria, Comte de Cremolino, Arquebisbe de Tarragona (1533-1558), i President de la Generalitat de Catalunya per al trienni 1539-1542, càrrec que no va exercir, en entendre que si ja era una provocació intolerable imposar un bisbe italià – que residia habitualment a Roma – ; la decisió a nivell polític, era l’excusa perfecta per justificar la presència de forces militars permanents al Principat.

Curiosament – sense haver vist mai el poble – l'any 1559 l’Arquebisbe ordenava que s’aixequés una nova església, sense dades que ho confirmin, pensem que substituïa la Capella del Castell que venia exercint la funció de parròquia.

L’església estava tancada, i únicament podia retratar-ne la façana, llegia que la seva estructura interior és d'una sola nau, amb capçalera plana i capelles laterals al costat de l'Evangeli, i una capella baixa al costat de l'Epístola que s'anomena "La cripta", amb volta de maons que data de 1663.

Són destacable les pintures murals del segle XVII amb les imatges de Santa Tecla i Santa Llúcia.

A la nau hi ha creueria quadripartita i volta de canó a les capelles.

A la clau del presbiteri hi ha la data de 1559.

La façana és renaixentista amb frontó triangular damunt de pilastres a la porta principal (1662).

Al costat hi ha l'antiga rectoria, que és un edifici de pedra amb portada d'arc de mig punt i finestres decorades amb motllures de força interès.

El campanar fou construït l'any 1771 i restaurat per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949). La base del campanar és quadrada, però la part superior és octogonal. Al damunt s'aixeca un cimbori addicional, obra d'en Jujol. Està format per una cúpula parabòlica. La volta és sostinguda per arcs metàl•lics creuats des del centre. A cadascuna de les vessants dels arcs hi ha un ull de bou de totxo. Pels costats exteriors de la volta pedres característiques de l'obra de Jujol. Quatre figures de 4,5 metres d'alçada realitzades a peu d'obra rematen el cim del campanar.

Sentia una conversa – imagino que entre veïns de Creixell – en la que sortia la inefable Alícia Sánchez-Camacho Pérez – Presidenta ‘Regional’ del PP, i la María de los Llanos de Luna Tobarra, ‘ la Virreina’, deien que farien molt santament en dedicar els diners que esmercen en cosmètica a tapar el forat del poble. Posats a demanar que els 80.000 € de la ‘tèrbola història de les escoltes de Metodo-3’ es dediquin també a pagar els deutes.

Pensava, que Sant Jaume ‘el fill del tro’ us escolti !