MARE DE DÉU DE LES NEUS DE GUARDA-SI-VENES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, per retratar l’església de la Mare de Déu de les Neus i/o de Sant Miquel de Guissona a la població de Guarda-si-venes. El topònim en la tesis de l’Albert Turull – que compartim - sembla provenir de l’aglutinació i fossilització d’una frase expressiva del tipus “guarda si vénen”.

Així ho confirma la documentació des dels seus origen, en temps de reconquesta. (Guardiasiveniunt, Guarda si veniunt, Guardasivenen, Guarda si venes).

La descripció tècnica ens explica que és una ermita romànica de petites dimensions, construïda amb carreus de pedra molt ben tallats i coberta a dues aigües. La façana principal presenta una portada adovellada amb arc de mig punt, damunt de la qual trobem una rosassa amb una traceria molt treballada i un campanar d'espadanya d'un sol ull.

L'interior de la ermita – al que no podíem accedir - ha estat recentment restaurat i presenta una única volta apuntada de pedra, amb murs laterals arrebossats i pintats, on trobem petites fornícules rectangulars amb imatges de Sants.

L’altar està presidit per una imatge de fusta de la Mare de Déu de les Neus que alleta el seu fill Jesús. Aquesta imatge data del segle XII. La façana nord d'aquesta ermita serveix com a mur de tancament del cementiri de Guarda-si-Venes, al que tampoc podíem accedir.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com una imatge d’aquesta Mare de Déu, i un exemplar dels Goigs d’aquesta esglesiola.

L’esperit – preventiu – que aixecava aquest petit nucli continua viu, i diríem que fins s’ha accentuat.