Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, en el cami que ens portaria fins a la Segarra, al Cementiri Municipal de Manresa, prop del riu Cardener, quasi ja en terme de Sant Joan de Vilatorrada.
El fossar té dues parts força diferenciades, a les que s’accedeix des de l’exterior per portes diferents, en ocasió de fer-ho per la ‘dels rics’ havia documentat :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/el-panteo-borras-del-cementiri-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/el-panteo-serra-santamans-al-cementiri.htm
Entrava en aquesta ocasió per la porta que es troba al final del pàrquing, anava a retratar la capella del cementiri del Cementiri de Manresa, que sembla no té cap advocació coneguda – segons es desprèn de la documentació que podreu lleig en aquest interessantíssim enllaç : http://www.memoria.cat/franquisme/content/el-di-de-los-cai-dos-aniversari-de-la-mort-de-jose-antonio-documents
No trobava tampoc cap referència al mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici de composició i formalització clàssiques. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Mitjançant la Olympus podia fer una fotografia de l’interior, en al que s’adverteix una imatge que podria ser la Mare de Déu de la Soledad; també ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Que Manresa no disposi l’any 2013 d’un Catàleg de Patrimoni en línia demana més que explicacions per par de les nostres Autoritats.
Demanaré a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, la confirmació en el seu cas de la meva hipòtesis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada