Els campanars deuen activar algun mecanisme en el meu interior, que em permet més que veure’ls , preveure’ls, com en succeïa en aquesta ocasió, quan sortíem del paratge de la Font Moixina el Josep Olivé Escarrñe, i l’Antonio Mora Vergés.
En la meva recerca d’informació trobava que s’aixecava per iniciativa de Mossèn Joan Delgar , rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, "qui vegent que molts dels habitants del vehinat de las Deus, després del treball y fatiga de tot lo dia, se donaven la pena de fer mitja hora de camí al acabar el jornal per anar á la parròquia per a fer les devocions"; va acordar de construir-hi una capella i les obres començaren el 27 de setembre de 1883: Narcís Conill va fer donació dels terrenys i els veïns contribuïren amb les almoines i amb el treball.
El 15 d'octubre de 1884 la capella va quedar llesta per estrenar-se. Els documents diuen que "fou cap feyner y empresari Josep Carré de Ridaura".
En els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39, va patir una severa destrucció.
A l'any 1942 es va fer una primera restauració per part dels vencedors feixistes.
L'any 1984 va caldre fer una nova restauració. Se'n va encarregar la parròquia de Les Fonts i degut a la vinculació que la capella té dins la creativitat artística dels pintors olotins, es va demanar a tots aquells artistes que poguessin, de fer una donació d'una obra, per tal de fer una exposició i reunir diners per l'arranjament dels teulats i pintats de la capella. S’hi exposaven obres de Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 25 d'octubre de 1837 - Olot, La Garrotxa, 8 d'octubre de 1914), Pere Gussinyé Gironella (1898-1980), Josep Pujol i Ripoll (Olot, Garrotxa 1905 - 1987), Ramon Barnadas Fabregas (1909-1981),...
Trobava uns Goigs d’aquesta esglesiola advocada a Nostra Senyora de la Salut , tinc la sensació personal que es troba avui com la major part d’esglésies ‘catòliques’ ‘ voltada de soledats’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada