Treballaven a la Plaça Major de la Morana, del topònim en trobava tota mena d’explicacions ‘exòtiques’; jo per la meva part , com l’Albert Turull Rubinat ‘Els topònims de la Segarra’, defenso atribuir l’origen d’aquest topònim i de tots els altres “Mora” a l’arbre , arbust o fruit homònims.
Em cridava l’atenció un magnífic edifici amb trets modernistes de quatre plantes, construït amb grans carreus de pedra regulars.
L'immoble està dividit amb tres cossos verticals, el central més gran i els laterals simètrics. A la planta baixa trobem una gran portada rectangular amb una motllura de pedra llisa; a banda i banda una finestra rectangular amb els costats arrodonits, emmarcada per una motllura de pedra.
Al primer pis, tres obertures rectangulars de balcó amb reixa de forja i una motllura amb acabat de frontó, flanquejades per una porta balconera amb balcó de forja i una motllura amb garlandes.
Al segon pis dos finestres rectangulars amb motllura llisa al centre i una galeria amb tres obertures d'arc apuntat a cada banda.
L’edifici està coronat per una balustrada i un cos de pedra central, on hi ha una mènsula amb la data "1918".
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del promotor i del mestre d’obres i/o arquitecte.
El Promotor es Francesc Llanes Bellart, el mestre d'obres el Joan Torne de Guissona.
ResponEliminaMontse Ciera Llanes