Ens arribàvem fins a Malgrat de Segarra, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, la ‘culpa’ en aquesta ocasió era de l’Ángela Llop Farré, que amb una imatge presa quasi des de la llera del Sió, m’havia posat la saliva a la boca.
Les esglésies dedicades a Santa Maria, com la del poble segarrenc de Malgrat ‘ el turo gentil’ , ens indiquen generalment un anterior domini per part dels sarrains.
No trobava gaires dades, la seva pertinença a Cervera, ha esdevingut fatal en qüestions de documentació del Patrimoni Artístic, per a tots els poblets que de grat o per força, s’han annexat a la Capital de la Segarra.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada. La porta, de factura barroca, s’obre a la façana oest, on també hi ha un ull de bou ovalat, que possiblement s’hagué de practicar per evitar les humitats provocades pel fet d’haver sobrealçat l’església, i situar la porta a la tarda, contra el criteri habitual, i del tot pràctic de fer-ho pel costat de migdia.
L’èxit del comerç amb Amèrica provocaria l’enriquiment sobtat de molts propietaris agrícoles d’arreu de Catalunya, que comportaria al ensems, l’aixecament, reparació, restauració i/o modificació, de molts edificis religiosos, volem pensar que amb la intenció de fer-se perdonar els ‘mitjans’ amb que s’havien obtingut habitualment els exorbitants beneficis econòmics.
Alçava els palmells en direcció al cel, i en nom de tota la humanitat, repetia l’eterna pregaria Pare; perdona’ls , perquè no saben el que fan !.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada