L’ESCOLA ALFRED MATA I JULIÀ DE PUIG-REIG

L'escola municipal "Alfred Mata i Julià ", s’aixecava l’any 1926, per un mestre d’obres i/o arquitecte desconegut, cosa del tot extraordinària, perquè ultra l’aportació de l’insigne Patrici, Alfred Mata Julià propietari de la Colònia Casas, sembla que des de l’Ajuntament de Puig-reig, es va treballar per assolir finalment aquesta infraestructura. Sou pregats de fer- nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades d’aquest ‘tècnic’.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1908/03/25/pagina-10/33256273/pdf.html?search=Alfred%20Mata%20juli%C3%A0

El cens a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) era de 5.518 veïns.

El CEIP Alfred Mata Julià, és un bell edifici format per dos cossos perpendiculars, la disposició del qual adopta forma de "L". En el cos que sobresurt a la façana sud-est es troba l'entrada, assenyalada per un teulat a manera de porxo, suportat per una columna clàssica.



Tot l'edifici està arrebossat i pintat, a excepció de tres petites finestres de mig punt revestides amb maó vermelles que es disposen en la façana principal i en les laterals a la planta sotacoberta, com únic element decoratiu.



El sostre, de teula àrab, a l’igual que el ràfec també estan pintats en vermell.

Totes les finestres de la façana principal són alineades i de les mateixes dimensions, fruit de la moderna reforma i ampliació que es va fer de l'edifici.

L'escola, a més de disposar d'amplis espais, comptava amb una zona de jardins que s'integraven al seu entorn formant una plaça on dominava la vegetació. Malauradament, les obres d'urbanització d'aquesta plaça als anys setanta del segle XX - dins encara de la Dictadura de Francisco Franco - van malmetre aquest espai públic.

El cens de l’any 1981, el primer desprès del segon feixisme, era de 5.359 veïns, que son només 4.301 a darreries de 2012.

Malgrat les advertències fetes des de Catalunya – en llengua castellana – Franco no va prendre les mesures que calien per evitar l’ensorrament de la industria tèxtil, incentivar la mecanització, i assumir un nivell de desocupació laboral, que ateses les magnituds esfereïdores que patim avui, s’hauria d’haver considerat ‘anecdòtic’. La inacció dels ‘sàtrapes’ portava el país a la ruïna.

Ens agradarà tenir més informació de la biografia del Patrici, Alfred Mata Julià, al que Puig-reig deu agraïment perpetu.