El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, pujavem des de l’església de Santa Maria, fins dalt de ‘turó gentil’; el poble, ‘ de pessebre’ en paraules del Josep, es troba a la dreta del Sió, Cervera, quasi al davant de la Prenyanosa, que se’ns fa perfectament visible.
El castell de Malgrat és esmentat l’any 1078, dins el comtat de Berga, en la venda d’un alou que hi posseïen Joan Oromir i la seva muller Adelaida.
Al principi del segle XII el seu propietari Berenguer Ramon el llegà a Santa Maria de Solsona, i l’oncle d’aquest, Vidià Pere, confirmà la donació el 1104 per a després de la seva mort. Solsona mantingué litigis amb Vidià i també amb els Puigverd i amb altres sotsfeudataris (els Malgrat, els Pujalt o els Cervera).
La seva jurisdicció anà sempre molt lligada a la de la Prenyanosa, i sovint els fogatjaments són conjunts.
L’any 1396 Solsona adquirí de Ponç de Ribelles el mer i mixt imperi sobre tots dos llocs.
Avui més que un ‘casal renaixentista’ el que veiem és un modern edifici vestit de pedra, que difícilment reconeixeria el Princep Abdalà Qudai, Vali del castell de Maldà , i senyor de la Segarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada