CIRIAC BONET I ESCARRER (1871-1934), va ser un dels forjadors del paradisíac Salou d'estiueig que volia ser el Biarritz o la Niça de Catalunya, va encarregar l’any 1921, el seu palauet ‘marítim’ a l’arquitecte, Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938).
El xalet és una construcció d'estil modernista tardà que presenta planta quadrada, amb planta baixa, pis noble i a sobre un altre, i un lloc destinat a les cotxeres.
Les façanes principals que donen a la plaça i al passeig estan tractades amb xamfrans a les cantonades o cossos sortints a manera de torres.
Des de la plaça s'obre l'accés a l'edifici mitjançant una gran escalinata que duu a la porta d'accés principal. A sobre la porta de la terrassa s'observa un rellotge de sol realitzat amb ceràmica blava i verda. Es llegeix "aprofita el temps que passa i no torna" en lletres neogòtiques.
La utilització de tons ocres a les rajoles marrons que emmarquen les obertures es ressalten amb els contorns blaus i verds i amb les baranes. La construcció està coronada per una cornisa graonada que combina les peces de terra cuita i la rajola blava, de la que arrenca una coberta inclinada amb acabat de teula vidriada verda i vermella. Cal destacar la xemeneia de formes ondulades en blanc i blau, i les portes de ferro forjat.
Al jardí, trobem una mena de glorieta que sembla ser la coberta del pou de la finca, que portava un recobriment de trossos de manises blaves i blanques, i que ha desaparegut.
A l'interior de l'habitatge, remarcar, les pintures murals que decoren la planta noble, obra d' Agustí Ferrer Pino (1884-1960) , representant diferents temes, sent el motiu principal la partida del rei Jaume I de les platges de Salou.
Vilaseca de Solcina ( de la que en formava part Salou ) tenia un cens de 3.042 ànimes l’any 1920; Reus en la mateixa època tenia 30.266 habitants. Com en el cas de Mèxic, que està lluny de Déu i massa prop dels EE.UU, Vilaseca de Solcina, era la candidata perfecta per poder desenvolupar els projectes de creixement de la capital del Camp jussà, líder en el món econòmic d’ aquell període : REUS / PARÍS / LONDRES; Reus va ser la segona població de Catalunya al llarg de tot el segle XIX i fins ben entrat el segle XX.
Res a veure amb el SALOUFEST, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada