EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

Visitàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el Cementiri Municipal de Santa Coloma de Queralt; no hi ha curiosament cap ‘fitxa tècnica’ que ens expliqui la història d’aquest fossar que calia aixecar a darreries del segle XVIII, com a resultat del creixement demogràfic que va portar a edificar els ravals exteriors de la muralla, això va fer traslladar – una vegada més - el cementiri, en aquella ocasió al camí d’Aguiló, on es troba actualment.

L’ indret traspua pau, serenor, ordre.

El primer cementiri estava dins del clos de la vila, envoltant el temple romànic de Santa Maria, que va ser substituït per l’actual edifici gòtic ( segles XIII-XV).

El segon cementiri de la vila, s’instal•là fora de les muralles, en un lloc molt proper a l’església, que es coneixeràs desprès del trasllat del fossar i fins a mitjans del segle XIX, com Raval del Cementiri, després s’anomenarà Plaça Nova.
Durant la segona república portà el nom de Plaça de Santiago Rusiñol.

L’any 1939, després de la Guerra Civil – trobo més encertada l’expressió ‘ genocidi contra Catalunya ‘ - , l’ajuntament li imposà el de Plaza España; ens expliquen que curiosament però , és coneixia més, com Plaça dels porcs, ja que fins a mitjans del segle XX, cada dilluns hi havia mercat d’aquests animals.

Avui se la coneix com Plaça del Portalet.