L'edifici actual, vora la carretera d'Isona i a tocar les primeres cases del poble de Nargó, fou construït a finals del segle XI o principis del XII al lloc d'una església anterior, de la qual es conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar, hom pensa que podria correspondre a l'esmentat en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839, en l'improbable supòsit que aquesta sigui autèntica.
L'església és d'una nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L'absis, situat uns 50 centímetres per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb arcuacions cegues i lesenes. La porta principal és a ponent, però hi ha un segon accés a migdia.
A l'interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dóna accés al campanar, adossat a la nau. El campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle X, de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de la seva alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura a cada una de les cares. Tanmateix, alguna d'elles podria ser fruit de la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el darrer cos del campanar, coetani de l'església, amb una finestra triforada emmarcada per un parament d'arcuacions. L'absència d'ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs exteriors de l'església, decorats amb una sèrie d'arcuacions i lesenes. La façana principal disposa igualment d'arcuacions, que segueixen la doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat en el mur, sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada