Al segle IV es redueix l'espai destinat a banys de les termes i la part que actualment correspon a la capella es converteix en zona de necròpolis.
L'església està situada a l'antic nucli urbà de Caldes, en el cor de la població, just tocant la muralla; presidia l'antic portal de Santa Susanna, que assenyalava la direcció de ponent, i donava accés als que venien des d’Ègara, passant per Castellar ( ermita de Sant Pere Ullastre ), i Sentmenat ( ermites del Mas Fruitós, i Sant Miquel de l’Arn )
Probablement fou consagrada l'any 1043, encara que el primer document conegut data del 1141. Posteriorment es té constància que l'any 1156 Ramon de Caldes feu donació de l'església a la canongia de la catedral de Barcelona, juntament amb el solar on estava edificada.
Durant els segles XII i XIII va pertànyer a la canongia. Més endavant en aquesta possessió es construí l'Hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l'església de Santa Susanna.
Al segle XIX estava unida a la casa de banys coneguda per Can Rius. Consta que el 1867 hi havia una tribuna al balneari que comunicava amb la capella en la qual se celebrava diàriament missa. Aquesta servitud que tenia Narcís de Sans i Rius, propietari del balneari, i que permetia als banyistes veure i oir la santa missa, cessà el 1906 degut a que la capella també era utilitzada com a dipòsit de cadàvers.
La capella es va tancar al culte a principis del segle XX, convertint-se en un magatzem de mals endreços . L'any 1987 es va netejar per dur-hi a terme excavacions arqueològiques. Actualment està integrada al nou museu Thermalia.
La descripció tècnica ens diu : Capella d'una sola nau o de planta única. En els seus inicis tenia un creuer a l'entrada i no pas a l'extrem com és habitual. Està adossada al mur de Can Rius i al Museu d'Història o antic hospital.
Antigament a un dels costats del creuer hi havia una petita galeria enlairada a la qual s'entrava pel balneari. L'absis ha desaparegut totalment.
L'estructura és la tradicional de parets de càrrega de maçoneria en edificis d'aquest tipus (capelles), amb l'estructura de la coberta de fusta. La teulada és a dues vessants. La composició de la façana principal o de ponent és molt simple, amb un eix central de simetria. Malgrat les nombroses modificacions al llarg de la història, encara és possible identificar l'estructura del mur i l'aparell de petites dimensions i fàbrica senzilla, característic dels edificis del romànic meridional. Recordem que l’edifici de Santa Susanna és datat al segle XI.
Cal destacar el portal i l'ull de bou realitzats amb maó.
Per l’època, inicis del segle XX, en que tenia la servitud de Can Rius, és molt possible que existeixin imatges, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada