Va ser construïda entre els anys 1900 i 1901 per l'arquitecte olotí, Simó Cordoní i Carrera. Afegim una fotografia en blanc i negre presumiblement d’aquells anys.
L’’edifici d’estètica modernista, es troba avui en un estat d'abandó absolutament lamentable, malgrat això, la finca qualificada com a xalet, està declarada bé d'interès cultural local.
Les seves impressionants dimensions i característiques permeten tractar la finca de palau. Cordomí va dissenyar un edifici d'aspecte grandiós on va combinar el Modernisme en la seva variant neogòtica com a estil bàsic, amb una torre quadrada principal que ens recorda a algunes construccions de la primera època de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).
La porta principal de l'edifici (avui desapareguda) era d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara avui es pot contemplar algun element de la riquíssima decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra, que ens permeten imagina la magnificència del conjunt. L'interior de la finca presenta un aspecte d’absoluta ruïna i desolació, i la majoria dels sostres s'han enfonsat a causa del deteriorament.
Felicitem a qui correspongui per aquesta eficaç demostració de com es pot deixar malmetre el Patrimoni Històric i/o Artistic, com a mètode per ‘dessolar la terra’.
El desenvolupament de la Vall de Camprodon s’explica en bona mesura per l’existència del tren que unia Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i que es va posar en funcionament el 1880 per assegurar la sortida del carbó que s'extreia a Ogassa.
El tren fins als primers decennis dels segle XX anava associat al progrés i al desenvolupament, durant el franquisme, i de forma molt rotunda ja dins d’aquesta Democraciola – Democràcia sota vigilància permanent dels armats - ha esdevingut camí de la misèria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a les dades biogràfiques de l’arquitecte, i del promotor d’aquesta casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada