L’esglesiola va ser lliteralment refeta desprès del genocidi contra Catalunya (1936-1939), en que fou cremada la imatge del Sant Patró que la presidia ; cal suposar que tenia un valor econòmic reduït, l’espoliació – contra la tesis de la història wertadera - es va fer de forma sistemàtica i organitzada, per les elits politiques – de tots els colors – amb l’ànim d’obtenir alhora que grans beneficis econòmics, la màxima desolació pel que fa al patrimoni històric i artístic de Catalunya.
És un petit edifici d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera; no estem davant d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna, hom situa la seva construcció entorn al segles XV -XVI. En un llibret guardat al mas, consta que l’any 1754 l'ermita fou renovada.
L'interior – al que no podíem accedir - es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura.
La última restauració fou feta l'any 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada