LA RECTORIA DE L’ARBOÇ AL PENEDÈS JUSSÀ

Visitàvem l’Arboç l’Antonio,el Josep, el Tomàs i el Santiago, al número 13 del carrer Major – veritable museu a l’aire lliure - em cridava l’atenció un magnífic
edifici de tres plantes d’estil neogòtic, conegut com la Rectoria.

Els baixos presenten una portalada d'arc de mig punt adovellat flanquejada per dues finestres d'arc mixtilini amb reixes de ferro forjat.

La planta principal té al mig un balcó d'una sola porta balconera amb una barana de pedra decorada amb uns ulls de bou i sostinguda per mènsules. A cada banda hi ha una finestra de llinda i base que juntament amb la porta balconera presenta un trencaaigües conopial.

A sobre, i separades per una motllura que recorre tota la façana, hi ha l'última planta, amb una galeria amb cinc arcs rebaixats sostinguts per columnes poligonals, damunt les quals trobem el ràfec de la teulada fet amb un embigat vist.

Les rectories agafaven carta de naturalesa desprès del Concili de Trento que obligava als sacerdots a residir al lloc on eren designats Rectors. La història Wertadera no ho explica així, per algun estrany motiu que ben bé podria ser l’ascendència – dubtosa – del seu autor.

Sabem amb certesa que la rectoria estava en aquest indret des de l’any 1630, en que Farrerol-Martí va comprar un tros de terra en aquest lloc , la rectoria es va construir l’any 1638.

La Guerra del Francès va comportar destrosses importants en l’edifici que calgué restaurar si bé precàriament, ja que l’any 1852 hi ha constància de què estava en mal estat, situació s'agreujà considerablement l’any 1897, quan prengué possessió de la parròquia Mossèn Gaietà Vilaplana i Cornet.

Es va decidir llavors refer totalment la rectoria, i sota la direcció de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parès ( 1870-1950)- un dels ‘grans arquitectes oblidats de Catalunya’- el nou edifici es va acabar el setembre de 1902.

No trobava – més enllà de la coincidència de que Eugeni Campllonch i Parès fos l’arquitecte encarregat d’aixecar l’Hospital de Sant Antoni Abad – cap referència a la participació econòmica de Josep Gener i Batet, i/o els seus fills.

Sou pregats d’ampliar i/o modificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Pel que fa a l’ús de d’expressions catalanes, jussà / sobirà, reiterar només que el significat del mot sobirà – situat més amunt que un altre (per oposició a jussà) - era la forma habitual de referir-se a llocs i/o partides a la Catalunya anterior a 1714, i – com pertocava en compliment de la legalitat, com diu el Rajoy i ‘l’Alicia en el país de les meravelles’- va ser proscrit a sang i fetge des d’aquella data. Substitut per la forma castellana, alto/bajo, de la que se’n ha fet una traducció literal alt/baix. Nosaltres fem servir sobirà/jussà. Curiosament des de un determinat‘catalanisme’ es reivindica la traducció literal del castellà. Des de la nostra visió catalana i democràtica – l’un sense altre no s’entenen- respectem però – en això també – el dret a decidir.