El topònim està clarament relacionat amb la presència de freixes a la zona; aquest arbre viu en llocs humits i en les riberes dels cursos d'aigua, Sant Guim és un exemple de Ciutat Lineal; s’aixecava literalment a partir de1862 quan comença a passar-hi el tren, a redós l'estació que es construí l’any 1895 ; el terme parroquial es va fer desmembrant una part del de Sant Domí, i una altra de Freixenet.
No hi ha doncs ‘cases antigues’, i dissortadament, no és una ‘exposició del modernisme’ per raons obvies, està dins del REINO DE ESPAÑA, i el més greu, forma part de Catalunya.
Retratava entre la boira, la font situada enmig de la plaça que conformen entre altres edificis l’església del Sagrat Cor, i l’Ajuntament.
Va ser encarregada a l'aparellador Francesc Vich, i l'executà el picapedrer Josep Bergadà de Guimerà; les escales d'accés són obra de Josep Bernaus Boix; el cost total fou de 5.225 pessetes.
La descripció tècnica ens diu : s'estructura sobre una triple graonada de planta hexagonal realitzada amb pedra. La font se'ns presenta de forma irregular jugant amb formes còncaves i convexes i motllures de pedra. L'aigua de la font surt a pressió a partir de tres aixetes, i cau dintre de tres piques de pedra, on hi ha una petita obertura de desguàs. Un fanal corona l'estructura d'aquesta font. L'obra està realitzada amb maó i pedra picada.
En el cens de l’any 2011 hi havia 1.111 habitants, la densitat de població, 44,26 hab/km² , està lleugerament per sota de la que hi havia l’any 1950, que amb 1206 veïns suposa el sostre màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada