LA CASA IMBERT O YMBERT DE RUBI

Ja era fosc quan retratava la que es pot considerar com una de les construccions amb més riquesa decorativa de tot Rubí – segons llegim - , resultant en conjunt una interessant composició que pot ésser admirada en tot el seu volum, donada la seva situació urbanística.

Ho trobava escrit de les dues maneres, però la visió ‘oficial’ la de la ‘ Reial i Militar Diputació de Barcelona’ ho escriu amb la I llatina.

Es troba a la cantonada entre l'avinguda de Barcelona i el carrer del General Prim. Enric d'Ymbert, un comerciant de fustes barceloní adquirí l'hostal de Salvador Majoral i féu edificar aquest capritx neogòtic l’any 1914 per un mestre d’obres i/o un arquitecte desconegut. Aquestes coses a Rubí son habituals.

De la descripció tècnica reproduïm : si bé en principi es va construir com a un edifici aïllat, posteriorment s'hi afegí un annex que fa de mitgera amb l'edificació veïna. Té planta soterrani, planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura cúbica, tractant d'imitar decoracions neogòtiques. L'accés es produeix per l'Avinguda de Barcelona. L'estructura és de murs de càrrega de dos crugies i a la última planta el mur intermedi s'ha substituït per dos pilars de fàbrica. Els forjats intermedis son voltes que ocupen tota l'obertura: el de la coberta és de fusta, preparat per rebre la teula. L'escala és de volta a la catalana. El tancament coincideix amb l'estructura i el seu acabat exterior és el que dona la imatge característica de la casa, consistint en un estucat que imita la pedra. Algunes finestres tenen mainell i totes presenten motllures imitant pedra. La fusteria es de taller i els vidres, d'una interessant policromia, estan emplomats. El treball de forja a la reixeria presenta una singular decoració. A la cantonada que dona a la plaça Pearson, existeix una petita capella oberta, Eusebi d'Ymbert hi col•locà una imatge de la Verge de la Mercè, patrona de Barcelona, que ha estat substituïda per una de la Mare de Déu de Montserrat, a la recent restauració de la casa. De l'interior es de destacar el revestiment amb fusta del sostre de la sala principal, així com les voltes dels forjats.

El 1936 la casa va ser incautada pel P.O.U.M. i el grup femení, fent-se al seu interior un taller per l'elaboració de jerseis amb destí als milicians antifeixistes. Després de la guerra fou retornada a la família Ymbert, que encara la posseeix actualment.

Ah!, sou pregats de fer-nos saber les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma, a l’email coneixercatalunya@gmail.com