SANT VICENÇ D’ENCLAR. STA. COLOMA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.
Al matí vam decidir pujar a veure l’església de Sant Vicenç d’Enclar. Ens havien dit que era l’altra església de campanar circular d’Andorra i des del poble de Santa Coloma havíem albirat la seva original forma.

Ens va costar una mica trobar-ne l’accés més finalment va ser pel carrer dels Barrers, ja què l’altre punt per arribar ens van dir que era tallat. I la tercera possibilitat és la ruta ferrada ja lluny dels nostres propòsits. La pujada és sobtada (230 m. aprox. de desnivell) i ha de tenir-se tota la força de voluntat i els ànims de la Rosa per pujar la costa fent ziga-zagues i guanyant el camí metre a metre. Però finalment la Rosa i la seva càmera van assolir el cim i ens van donar el testimoni fotogràfic de l’església.

Segons dades la fortalesa d’Enclar ja existia en època visigoda. Quan Sunifred I a l’a. 843 va fer-se càrrec de l’administració política, econòmica i militar del seu comtat el castell ja formava part de les fortificacions que protegien les valls d’Andorra i vigilava l’entrada de la Seu d’Urgell.

Surt esmentat l’a. 952 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat quan el comte Borrell va dotar-la amb el castell i l’església de Sant Vicenç. El castell, no obstant continuà en poder dels comtes durant el s. XI.

L’a. 1099 l’església passa a mans del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, malgrat el castell continuava en poder dels comtes d’Urgell. L’a. 1190 el comte Ermengol VIII d’Urgell cedí el castell al vescomte Arnau de Castellbó.

Els conflictes i lluites que durant bona part del s. XIII hagueren entre el Foix i els bisbes d’Urgell culminaren amb la signatura dels coneguts Pariatges. El primer l’a. 1278 i el definitiu el 1288. En aquest document s’establí que el comte de Foix atures les obres que portava a terme en Sant Vicenç i que s’enderroqués el que s’estava construint. A partir d’aquest moment l’enclavament va perdre tota la seva importància militar i només va continuar el culte en l’església, fins el s. XIX.

Aquest església va ser juntament amb Santa Coloma, una de les primeres edificades a Andorra.

La nau és de planta rectangular i no presenta cap obertura llevat de la porta. L’absis és quadrat separat per un arc triomfal més estret que la nau i cobert amb volta de canó i la resta de l’edifici amb encavallades, llates de fusta i lloses de llicorella.

La paret dels peus de la nau i la paret de migjorn de l’absis hi ha varies filades en opus spicatum.

La porta actualment és amb arc de mig punt i oberta al sud.

El campanar de planta circular és adossat a la paret de migjorn. És coronat amb un pis de quatre finestrals i amb un segon pis de set petites finestres d’arc ultrapassat i damunt d’elles el llosat.

El recinte era protegit per una muralla i s’han trobat restes de l’antic poble.

Des de 1999 és troba en la llista de l’UNESCO para ser declarada com Patrimoni de l’Humanitat.

Només es pot accedir a peu i que n’és de fatigosa la pujada. Llàstima no haver trobat cap indicatiu a l’entorn com és habitual en la majoria de les esglésies, ermites o capelles de la terra d’Andorra.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.